L'historiador Pierre Vilar va deixar escrit al final d'un dels articles que formava part del llibreAssaigs sobre el segle XVIII (Barcelona, 1973): «Hom creu que ja ha estat tot dit sobre la Il·lustració espanyola (i catalana). Qui no sent, després d'aquesta incursió a casa dels Barba, que moltes vies encara estan per explorar i per comprendre?» Quasi al mateix temps, l'historiador Ernest Lluch reivindicava el paper jugat per Manuel Barba i Roca i d'altres il·lustrats catalans en la innovació agrària (El Pensament econòmic de Catalunya. 1760-1840 (Barcelona, 1973). Trenta anys, després, l'historiador Ramon Arnabat publica una àmplia biografia sobre Manuel Barba i Roca (1752-1824), un personatge cabdal de la Il·lustració catalana, i amb el qual es pretén de cobrir en part aquest buit historiogràfic.

El llibre Manuel Barba i Roca (1752-1824). Entre l'humanisme i la Il·lustració s'estructura en quatre parts: la primera és una breu introducció a la Catalunya i al Penedès del segle XVIII i unes pinzellades sobre la Il·lustració; la segona és una àmplia nota biogràfica sobre Manuel Barba i Roca; la tercera es dedica a l'anàlisi detallada dels seus principals camps d'interès a partir dels seus propis textos i de la seva actuació pràctica: l'advocacia, la beneficència, l'agrarisme, l'educació, la indústria, i el desenvolupament econòmic i social; la quarta són els Apèndixs documentals on es reprodueixen alguns dels seus escrits més importants, la majoria inèdits.

Manuel Barba i Roca, 1752-1824.

Advocat, agrarista, i benefactor. Fill d'una família de metges i hisendats de Vilafranca del Penedès, es doctorà en dret per la Universitat de Cervera i fou un dels representant de la moderada i pràctica il·lustració catalana, proper, però, als ideals dels clàssics i de l'humanisme. Tot i que residí fonamentalment a Vilafranca del Penedès, mantingué intensos i constants contactes amb el món intel·lectual barceloní i amb alguns dels il·lustrats espanyols més representatius. L'any 1781 ingressà a l'Acadèmia de Jurisprudència amb un Discurso sobre los Pleitos, i el 1786 ingressà a l'Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona, en la seva Direcció d'Agricultura, on contribuí, amb Josep Albert Navarro-Mas i Marià Oliveres, a crear un corrent d'opinió agrarista, i hi llegí set memòries, entre les quals destaquen Sobre el estado actual de la Agricultura en Cataluña y medios de mejorarla (1787) i Sobre la plantación de árboles (1789). Fou partidari de l'extensió dels conreus i del liberalisme econòmic, i un gran defensor del conreu i el consum de les patates —per la qual cosa fou conegut per Doctor Patata—. Endegà diverses iniciatives econòmiques: fàbriques de filats i de teixits, aprofitament industrial de la brisa, producció de verdet industrial, invenció de bombes mecàniques per a l'extracció d'aigües subterrànies, millora dels camins i les comunicacions, .... Tingué una actuació especialment destacada en la promoció de noves formes de beneficència i assistència als pobres, en la difusió de l'educació per a tothom, en la formació dels joves, i en la delimitació i puresa de la tasca dels advocats, No defugí les responsabilitats polítiques i fou membre de la Junta Suprema del Principat durant la Guerra del Francès (1808-1814) i diputat provincial de Catalunya durant el Trienni Liberal (1820-1823).

Ramon Arnabat Mata

(Santa Margarida i els Monjos, 1957) és doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra, i compagina la tasca d'historiador amb la de professor i director de l'IES El Foix. La seva activitat investigadora s'ha centrat en l'estudi de la crisi de l'Antic règim i la implantació del sistema liberal (1750-1850), i de la II República, la Guerra Civil i el primer franquisme (1931-1960). Ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades i ha presentat comunicacions i ponències a congressos, seminaris i col·loquis sobre aquests temes. D'entre els llibres publicats cal destacar: Els treballadors de Vilafranca el darrer terç del segle XIX (1992), Vins, aiguardents, draps i papers. Economia i societat al corregiment de Vilafranca al tombant dels segles XVIII i XIX (1996), La revolució de 1820 i el Trienni Liberal a Catalunya (2001), i Visca la Pepa! Les reformes econòmiques liberal (2002); i els col·lectius: Moviments de protesta i resistència a la fi de l'Antic Règim, (1997), Història de l'Alt i el Baix Penedès. Segle XX (2000), Els Moviments Socials al Penedès (2001), Franquisme i transició democràtica a les terres de parla catalana (2001), Estació de Viticultura i Enologia de Vilafranca del Penedès, 1903-2003: cent anys d'història (2003).

Avenç

Manuel Barba i Roca va ser un personatge cabdal de la Il·lustració catalana. Advocat, agrarista i benefactor, era fill d'una família d'hisendats del Penedès. Doctorat en dret a la Universitat de Cervera, residí fonamentalment a Vilafranca del Penedès, des d'on va mantenir contactes constants amb el món intel·lectual barceloní (fou membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i de l'Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona) i amb alguns dels il·lustrats espanyols més representatius. Fou partidari del liberalisme econòmic i propugnà la millora i extensió dels conreus, sobretot de la patata (fou conegut per Doctor Patata). Endegà diverses iniciatives econòmiques de caire industrial, i va tenir una actuació especialment destacada en la promoció de noves formes de beneficiència i assistència als pobres, així com en l'educació dels joves. Va tenir també una actuació política, i va ser membre de la Junta Suprema del Principat durant la guerra del Francès (1808-1814) i diputat provincial durant el Trienni Liberal (1820-1823). L'historiador penedesenc Ramon Arnabat, estudiós de la crisi de l'Antic Règim a Catalunya, aborda en aquest llibre la biografia i l'activitat pràctica de Barba i Roca de qui es reprodueixen en l'apèndix els escrits més importants, la majoria dels quals inèdits.

Revista del Col·legi d'advocats

Manuel Barba i Roca (Vilafranca del Penedès, 1752-1824) va ser advocat, agrarista, i benefactor. Fill d'una família de metges i hisendats, es va doctorar en dret per la Universitat de Cervera i va ser un dels representant de la moderada i pràctica Il·lustració catalana, proper, però, als ideals dels clàssics i de l'humanisme. Va residir a Vilafranca del Penedès, tot i que va mantenir intensos i constants contactes amb el món intel·lectual barceloní i alguns dels il·lustrats espanyols més representatius. L'any 1781 va ingressar a l'Acadèmia de Jurisprudència amb un Discurso sobre los Pleitos, i el 1786 va ingressar a l'Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona, on va contribuir, amb Josep Albert Navarro-Mas i Marià Oliveres, a crear un corrent d'opinió agrarista, i hi va llegir set memòries, entre les quals destaquen Sobre el estado actual de la Agricultura en Cataluna y medios de mejorarla (1787) i Sobre la plantación de àrboles (1789). Va ser partidari de l'extensió dels conreus i del liberalisme econòmic, i un gran defensor del conreu i el consum de les patates -per la qual cosa va ser conegut per Doctor Patata. Va endegar diverses iniciatives econòmiques: fàbriques de filats i de teixits, aprofitament industrial de la brisa, producció de verdet industrial, invenció de bombes mecàniques per a l'extracció d'aigües subterrànies, millora dels camins i les comunicacions.... El seu interès pel Penedès va ser molt gran en tots els ordres, i va tenir una actuació especial en la promoció de la nova beneficència, de l'educació per a tothom, de la formació dels joves, de la millora urbanística de la ciutat, del camí entre Igualada, Vilafranca i Vilanova... No va defugir les responsabilitats polítiques i va ser membre de la Junta Suprema del Principat en la lluita contra Napoleó i diputat províncial durant el Trienni Liberal.