Busca el llibre de la nostra editorial

On comprar el llibre?

A TOTES LES LLIBRERIES

Distribueix:

Nus de Llibres, SL
Tel. 973 23 66 11
comercial@nusdellibres.com
www.nusdellibres.com

La Ben nascuda

Rèplica a “La Ben plantada” de Xènius

Rodolf Llorens>

Detalls llibre

Títol:	La Ben nascuda, Rèplica a “La Ben plantada” de Xènius
Autor:	Rodolf Llorens
Publicat:	2005
Dimensions:	13 x 21 cm
Enquadernació:	Rústega
Pàgines:	234
Edició:	1a
Matèria:	Literatura
ISBN:	84-934370-2-6
Preu:	18 € (IVA inclòs)
	© d'aquesta edició, 2005 Edicions i Propostes Culturals Andana SL © Hereus de Rodolf Llorens i Jordana © dels textos, els seus respectius autors

La ben nascuda va ser editada a Vilafranca l'any 1937 per Edicions Avant, i la que, en conseqüència, s'ha de considerar com la veritable rèplica a La ben plantada d'Eugeni d'Ors. Ara bé, de versions de La ben nascuda n'hi ha hagut dues més al llarg de la història, la que va ser editada a Mèxic el 1958 després d'aconseguir l'any anterior el Premi Concepció Rabell dels Jocs Florals a l'exili, i la que va editar Ariel l'any 1977. Tanmateix, aquestes dues reedicions són versions modificades i ampliades de l'original, tot plasmant l'evolució que va anar experimentant el pensament de l'autor i les seves circumstàncies personals.
Tal com la defineix a Hores de joventut i maduresa el professor Pere Grases, que va compartir exili i amistat a Veneçuela amb Llorens, La ben nascuda és una mena de novel·la autobiogràfica o assaig en què a la imatge arquetípica i irreal creada per Xènius a La ben plantada es contraposa una noia vilafranquina treballadora de la fàbrica de fulles “sense abstraccions, símbols, entelèquies, quintaessències, ni paràboles, sinó representant, com assenyala el mateix Llorens, la lliçó de la callada energia del treball quotidià i humil”.

Autor

Rodolf Llorens i Jordana

(Vilafranca del Penedès 1910 - Caracas 1985) Va estudiar filosofia a la Universitat de Barcelona amb Jaume Serra Hunter, Tomàs Carreras Artau i Àngel d'Apraiz, i s'hi llicencià el 1931. L'any 1931 era professor a l'Ateneu Enciclopèdic Popular i a l'Institut de Cultura de la Dona (Barcelona); l'any 1932 va obtenir la plaça de professor a l'Institut d'Olot; l'any 1934 va viatjar a la URSS, va ser empresonat pels fets del Sis d'Octubre i va entrar de professor a la Institució Sibiude (Barcelona); l'any 1936 va entrar al PSUC (fins aleshores havia militat a ERC), i va ser nomenat secretari de la Comissaria de Banca, Borsa i Estalvi i Secretari General de la Unió de Rabassaires; l'any 1938 fou mobilitzat i com a capità de companyia lluità als fronts de Balaguer i de l'Ebre; i l'any 1939 començà un exili que el portà a Caracas (on morí el 1985). A Caracas fundà i presidí el Casal Català, va fer classes de filosofia a la recent creada Facultat de Filosofia (pel seu antic company d'universitat Domènec Casanovas), i a partir del 1944 es dedicà al món de la cinematografia. A l'exili va ser mantenidor dels Jocs Florals i va viure a Mèxic entre els anys 1957-1962.

La seva producció escrita va iniciar-se a l'època dels estudis de secundària a Vilafranca amb un drama i una comèdia escrits amb Pere Grases, després va ser fundador de l'helix (1929) i va escriure a Gaseta de Vilafranca, Mirador, Abril, La Veu d'Olot i La Terra. I entre els seus llibres destaquen: La ben nascuda (1937, 1957 i 1977), Servidumbre y grandeza de la filosofía (1949), Com han estat i com som els catalans (1968 i 1998), Josep Robreño. El nou concepte de la Renaixença (1982) i L'hegemonia vilafranquina en l'hegemonia catalana (1984).

El llibre per dins

PRIMERA PART
I DE LA DESAPARICIÓ DE LA BEN PLANTADA	29
II DE L'APARICIÓ DE LA BEN NASCUDA	32
III DE LA TERRIBLE PUIXANÇA DUNA DONA FORMOSA	35
IV DE LA PUJANÇA DE LA BEN NASCUDA	40
V DE LA FIGURA DE LA BEN NASCUDA	43
VI DELS ULLS DE LA BEN NASCUDA	46
VII DE LA VEU DE LA BEN NASCUDA	50
VIII DEL VESTIR I AGENÇAMENT DE LA BEN NASCUDA	54
IX DEL NOM DE LA BEN NASCUDA	62
SEGONA PART
I DE LA INFÀNCIA DE LA BEN NASCUDA	69
II DEL POBLE ON VIU	74
III DE LA FÀBRICA ON TREBALLA	78
IV DE LA SEVA FAMÍLIA	82
V DE LES SEVES AMIGUES	85
VI DE LES COSES DEL SEU ENTORN	88
PAUSA O INTERMEDI: ALTRES DONES
1) LA CINEMISTA	97
2) LA RIALLERA	98
3) LA LAICA	101
4) LA SÀVIA	102
5) LA BEATA	104
6) LA FÀTUA	106
7) LA NEURASTÈNICA	108
8) LA VIGILADA	110
9) LA FESTEJADORA	111
10) LA LLETJA	113
VII D'UNA DITA DE LA BEN NASCUDA, AMB EL CONCEPTE QUE ANTIGAMENT ES TENIA DE LA DONA	115
VIII DEL PROMETATGE DE LA BEN NASCUDA	123
SEGONA PAUSA: UN IDIL·LI EN UN VAIXELL	127
IX DEL PERQUÈ LI PODEM DIR BEN NASCUDA	133
TERCERA PART
I DEL CARÀCTER DE LA BEN NASCUDA	139
1) LA FISIOLOGIA	139
2) LA INTEL·LIGÈNCIA	139
3) LA INTUÏCIÓ	144
4) LA VOLUNTAT	146
5) ELS SENTIMENTS	148
6) LA VENJANÇA	152
7) L'ATENCIÓ	156
8) LA MEMÒRIA	158
9) LA CURIOSITAT	160
10) EL PARLAR	161
11) LA BLASFÈMIA	165
12) ELS GUSTOS	171
II CONTRASTOS I COMPARANCES	175
1) LA BEN NASCUDA I UN DIPUTAT DEMÒCRATA	175
2) LA BEN NASCUDA I UN ESCRIPTOR	176
3) LA BEN NASCUDA I LA SENYORA PONA	179
4) LA BEN NASCUDA I LORETTA YOUNG	180
5) LA BEN NASCUDA I EL CERCERIS	181
6) LA BEN NASCUDA I PITÀGORES	182
7) LA BEN NASCUDA I LES HEROÏNES DE NOVEL·LA	182
8) LA BEN NASCUDA I LA BEN PLANTADA	185
III LA BEN NASCUDA A CASA D'UNS SENYORS	191
IV ON ÉS EMPRESONAT EL PROMÈS DE LA BEN NASCUDA	193
V ON LA BEN NASCUDA VA A LA PRESÓ	195
VI ON EL PROMÈS DE LA BEN NASCUDA ÉS ALLIBERAT	203
VII LA TRAGÈDIA	204
VIII LA PLENITUD DE LA BEN NASCUDA	206
IX «MESTER D'AMOR»	210
X ON LA BEN NASCUDA CONTESTA EL VERS DE J. SALVAT-PAPASSEIT	211
XI LA DESCENSIÓ DE LA BEN NASCUDA	212
RODOLF LLORENS I JORDANA: UNA FILOSOFIA PER A DESPRÉS DEL NOUCENTISME	225
BIBLIOGRAFIA DE RODOLF LLORENS	231

Critiques publicades en diferents mitjans

El 3 de Vuit

En un article de 1976 dedicat a La ben nascuda i aplegat al llibre De prop de lluny (EL 3 DE VUIT, 1994) Antoni Sabaté Mill també ressalta el fet que aquesta obra “és en el fons una radiografia del tarannà –la bona i la mala jeia ciutadana- més característic del reconsagrat vilafranquinisme de l'època”. En aquest sentit, Sabaté Mill precisa que, “com és de suposar, el vilafranquinisme que es trasllueix en La ben nascuda és directe, sense categories culturalistes, d'arrel i accent popular, com correspon a un escriptor català del caient de Rodolf Llorens, la genealogia del qual, d'acord amb el plantejament maniqueista que avui en diuen de les dues Catalunyes, correspon a la branca dels Robreño, Anselm Clavé, Eduard Vidal i Valenciano, Frederic Soler (Pitarra), Valentí Almirall, Pèius Gener, Ignasi Iglésias i Rusiñol, entre d'altres. Per dir-ho d'un cop: els qui Xènius, perdonant-los la vida, va batejar amb el nom de “els primitius”. Tots ells, homes d'una Catalunya popular i d'idees avançades, força tenyida d'anticlericalisme i d'obrerisme, enfront de l'altre Catalunya conservadora, montserratina i terratinent”.

Sabaté Mill, que qualifica l'estil de Llorens de desmamat, faceciós i rabelesià, acaba l'article assenyalant que La ben nascuda és la versió literària i jacobina, rica en detalls i matisos de tota mena, de la Vilafranca del primer terç del segle passat, una Vilafranca que Llorens, convertit ja en l'enfant terrible del combatiu periodisme polític de l'època, no s'està de definir pamfletàriament en aquest llibre com un planter de “picapits, d'esperit botigueresc, reclosit, remollit, escarransit, ranci, tifa, raquític, estantís, mesquí i coquí”.

El vostre navegador ha de permetre l’execució de Javascript. Si sorgeix algun inconvenient, verifiqueu les condicions de seguretat del navegador.