Les rutes de Mir Geribert, una guia per descobrir el patrimoni medieval de l'Alt Penedès en vuit itineraris

El llibre aproxima al lector el ric patrimoni arquitectònic –castells roquers, torres de guaita, esglésies, ermites i palaus- de l'antiga Marca penedesenca

La descoberta del ric patrimoni medieval de l'Alt Penedès, sorgit quan la comarca era el punt més avançat del comtat de Barcelona en la seva expansió cap al sud riu Llobregat, és la proposta de Les rutes de Mir Geribert. Vuit itineraris pel romànic de l'Alt Penedès, d'AnnaMoret i Oriol Vilanova. El llibre l'acaba de publicar Edicions i Propostes Culturals Andana amb el suport de l'Ajuntament de Sant Martí Sarroca i el Consorci de Promoció Turística de l'Alt Penedès.

A mitjan segle xi, el noble Mir Geribert va desafiar l'autoritat del comte de Barcelona i es va proclamar príncep d'Olèrdola. Els vincles familiars i les possessions que tenia a l'Alt Penedès van convertir la comarca en el principal focus d'aquesta revolta que va durar entre el 1041 i el 1059. Prop de mil anys més tard, el personatge de Mir Geribert s'ha convertit en el fil conductor d'un llibre que proposa descobrir el ric patrimoni medieval de l'Alt Penedès, quan la comarca feia frontera amb l'Al-Andalus. Els seus autors, el medievalista Oriol Vilanova i la historiadora de l'art Anna Moret, proposen vuit itineraris que discorren entre imponents castells roquers, torres de guaita, esglésies i esglesioles, pintures murals, ermites muntanyanes, sepulcres i palaus. Amb tot, es tracta de rutes obertes que el lector podrà organitzar segons les seves necessitats, ja que cada recorregut proposa una sèrie de punts que es poden visitar de manera individualitzada.

Tot i que l'objectiu de la guia és facilitar la descoberta sobre el terreny, el llibre també es una rigorosa i amena introducció al món medieval a partir d'un territori concret i, per tant, es pot llegir com un llibre d'història. En aquest sentit, a banda de les descripcions concretes de cada visita, Les rutes de Mir Geribert inclou explicacions sobre elements de la vida quotidiana de l'època, un glossari de termes històrics i artístics, així com una àmplia bibliografia que permetrà el lector continuar aprofundint en el tema.
El llibre es completa amb un annex de recursos turístics —pàgines web comarcals i municipals, restaurants, cases de turisme rural, caves i cellers per visitar— per ajudar a fer més plaent la descoberta.

La primera ruta, que discorre íntegrament pel municipi d'Olèrdola, proposa la descoberta del conjunt monumental i arqueològic olerdolenc, la capella circular del Sant Sepulcre amb les seves pintures al fresc, així com les torres i esglésies de Viladellops i Moja. El segon itinerari s'inicia a Castellví de la Marca i finalitza al pantà de Foix, és a dir, enllaça els dos castells que protegien la frontera sudoccidental de l'antiga marca. El tercer recorregut s'inicia a Sant Quintí de Mediona i inclou la visita al castell i esglésies del municipi de Mediona, Sant Pere de Riudebitlles –amb el palau gòtic dels marquesos de Llió- i el Pla del Penedès.

Sant Martí Sarroca va ser un dels suports de Mir Geribert a la comarca. Per això, el quart itinerari comença en el conjunt monumental de la família dels Santmartí -on destaca l'església de Santa Maria- i continua cap a Torrelles de Foix i Pontons –amb les seves ermites mutanyanes- Font-rubí –on hi ha les restes d'un castell roquer- i finalitza amb la visita a les pintures murals de Sant Valentí de les Cabanyes.

El cinquè itinerari comença a Sant Pau d'Ordal i inclou el monestir de Sant Sebastià dels Gorgs, una autèntica joia del romànic català i el lloc elegit per Mir Geribert com a mausoleu familiar. Després de passar per l'Arboçar i les Gunyoles, la ruta finalitza a l'hospital de Cervelló, a Olesa de Bonesvalls, on va sojornar el rei Pere II el Gran, ja malalt, poc abans de morir mentre feia camí cap a Vilafranca del Penedès.

La sisena ruta comença a la Granada -la primera població de l'Alt Penedès a celebrar un mercat setmanal un cop pacificada la frontera- i continua cap a Santa Fe, Torrelavit –un altre punt central dels dominis de Mir Geribert a la comarca-, Sant Sadurní d'Anoia i Sant Llorenç d'Hortons.

La setena ruta discorre pels municipis de Gelida i Subirats, on s'alcen dos castells que servien per controlar el pas per la plana penedesenca, ja que ambdós formaven part del dispositiu de defensa del comtat de Barcelona. No en va, el castell de Subirats, bastit l'any 917, va ser el primer que el comte de Barcelona va fer construir al sud del riu Llobregat.

La darrera ruta és totalment urbana i proposa una descoberta de Vilafranca i dels monuments medievals que atresora, com ara la basílica gòtica de Santa Maria, l'església de Sant Joan –que va estar vinculada a la comanda de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem-, el retaule de la Mare de Déu i Sant Jordi o el Palau Reial que actualment és la seu de VISEUM- Museu de les Cultures del Vi de Catalunya.

“Un vilanoví a Buchenwald”, el testimoni de la deportació de Marcel·lí Garriga es presentarà a Vilanova i la Geltrú

La presentació del llibre, coeditat amb l'Amical de Mauthausen, tindrà lloc el 21 d'abril, a les 18,30, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer

“Un vilanoví a Buchenwald”, el llibre que recull la peripècia vital de Marcel·lí Garriga Cristià centrada, sobretot, en la seva experiència com a militar al servei de la República, l'exili a França a partir de 1939 i la deportació als camps nazis, es presentarà dimarts, dia 21 d'abril, a les 18,30 hores, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, la ciutat on va el 1916 va néixer l'autor d'aquestes memòries.
Jove llibertari compromès amb els valors de la justícia i la llibertat, als vint anys, Marcel·lí Garriga va agafar les armes per defensar la República i amb el grau de tinent de l'Exèrcit Popular va recórrer escenaris diversos de terres aragoneses i catalanes, fins que va haver d'emprendre el camí de l'exili l'hivern de 1939.

Les topes alemanyes el van capturar a França i el van deportar al camp de Buchenwald —on va patir experiències de dolor inenarrables— fins que l'alliberament el va retornar a la vida, però no a la pàtria que desitjava. Tot i el seu retorn a Vilanova i la Geltrú, la dictadura de Franco va malmetre les seves esperances, però no va aconseguir doblegar el seu esperit de lluita.

Les historiadores Marta Sells i Rosa Toran han tingut cura de l'edició de les memòries i de les notes que les complementen i que serveixen per situar el testimoni del vilanoví en un context més ampli marcat per la lluita contra el feixisme, primer a la Guerra Civil i, tot seguit, a la II Guerra Mundial.
A la presentació hi intervindran la regidora de cultura de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Isabel Pla; la presidenta de l'Amical de Mauthasen i altres camps, Rosa Toran; Marcel·lí Garriga, i l'alcalde de la ciutat, Joan Ignasi Elena.

“Un vilanoví a Buchenwald. La defensa de la República i la deportació als camps nazis” és una coedició amb l'Amical de Mauthausen i altres camps.

Segona edició de L'art de fer truites, les receptes de Joan Antoni Miró

El llibre d'Edicions i Propostes Culturals Andana conté un centenar de propostes per fer truites amb els ingredients, textures i colors més diversos i originals

Aquest Sant Jordi arribarà a les llibreries la segona edició de L'art de fer truites, el llibre de Joan Antoni Miró que conté un centenar de receptes en les quals l'ou és l'ingredient bàsic. El llibre, publicat per Edicions i Propostes Culturals Andana, és fruit de més de trenta anys de dedicació de Joan Antoni Miró (Almatret, 1949) a la restauració, concretament, al capdavant del seu establiment –el bar Les Truites- situat al carrer Reus de Barcelona.

L'art de fer truites mostra una part de les infinites possibilitats d'un producte tan simple com l'ou. Així, a les seves pàgines el lector hi trobarà diverses variants de truites de verdures, de peix i marisc, de carn i embotits; truites de formatge, truites dolces, pastissos de truita, truites de bolets, truites de patata, truites amb suc i farcellets. Tot plegat, un centenar de receptes creades per l'autor del llibre.

Nascut en un poble de Lleida, la infància i joventut de Miró estan vinculades a Ordal (Subirats) fins que el 1978 es va establir a Barcelona per dirigir un petit negoci d'hostaleria. Va ser aquí on Joan Antoni Miró va començar a idear truites soprenents per a la vista i el paladar, ja que combinaven sabors, textures i colors insòlits. Abans de formar part del receptari, totes elles han pogut ser àmpliament degustades i contrastades pels clients de l'establiment. Si és cert que mengem pels ulls, no hi ha dubte que les barreges cromàtiques de les truites de Joan Antoni Miró, captades a les fotografies de Rosina Ramírez i Pere Pascual que il·lustren el llibre, faran caure més d'un a la temptació.

El volum, prologat pel periodista gastronòmic Xavier Agulló, inclou també una sèrie de consells generals a l'hora de fer truites.

Sant Jordi 2009
El dia de Sant Jordi, a partir de les 17,30 hores, Joan Antoni Miró signarà exemplars del seu llibre L'art de fer truites a la parada d'Edicions i Propostes Culturals Andana i Llibreria l'Odissea, situada a la Rambla de Nostra Senyora de Vilafranca del Penedès.