Les adreces de correu electrònic que es proporcionen en aquest servei només s’utilitzaran amb la finalitat d’enviar la recomanació al destinatari. No tindran cap altre propòsit.

Recomanar llibre

Empleneu el formulari per fer-nos arribar els vostres comentaris sobre aquest llibre. Els comentaris publicats expressen l’opinió dels usuaris, no de l’editorial Andana. Els comentaris estan moderats (així, els comentaris fora de tema no es publicaran) i no es publiquen de manera immediata.

L'historiador Pierre Vilar va deixar escrit al final d'un dels articles que formava part del llibreAssaigs sobre el segle XVIII (Barcelona, 1973): «Hom creu que ja ha estat tot dit sobre la Il·lustració espanyola (i catalana). Qui no sent, després d'aquesta incursió a casa dels Barba, que moltes vies encara estan per explorar i per comprendre?» Quasi al mateix temps, l'historiador Ernest Lluch reivindicava el paper jugat per Manuel Barba i Roca i d'altres il·lustrats catalans en la innovació agrària (El Pensament econòmic de Catalunya. 1760-1840 (Barcelona, 1973). Trenta anys, després, l'historiador Ramon Arnabat publica una àmplia biografia sobre Manuel Barba i Roca (1752-1824), un personatge cabdal de la Il·lustració catalana, i amb el qual es pretén de cobrir en part aquest buit historiogràfic.

El llibre Manuel Barba i Roca (1752-1824). Entre l'humanisme i la Il·lustració s'estructura en quatre parts: la primera és una breu introducció a la Catalunya i al Penedès del segle XVIII i unes pinzellades sobre la Il·lustració; la segona és una àmplia nota biogràfica sobre Manuel Barba i Roca; la tercera es dedica a l'anàlisi detallada dels seus principals camps d'interès a partir dels seus propis textos i de la seva actuació pràctica: l'advocacia, la beneficència, l'agrarisme, l'educació, la indústria, i el desenvolupament econòmic i social; la quarta són els Apèndixs documentals on es reprodueixen alguns dels seus escrits més importants, la majoria inèdits.

Manuel Barba i Roca, 1752-1824.

Advocat, agrarista, i benefactor. Fill d'una família de metges i hisendats de Vilafranca del Penedès, es doctorà en dret per la Universitat de Cervera i fou un dels representant de la moderada i pràctica il·lustració catalana, proper, però, als ideals dels clàssics i de l'humanisme. Tot i que residí fonamentalment a Vilafranca del Penedès, mantingué intensos i constants contactes amb el món intel·lectual barceloní i amb alguns dels il·lustrats espanyols més representatius. L'any 1781 ingressà a l'Acadèmia de Jurisprudència amb un Discurso sobre los Pleitos, i el 1786 ingressà a l'Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona, en la seva Direcció d'Agricultura, on contribuí, amb Josep Albert Navarro-Mas i Marià Oliveres, a crear un corrent d'opinió agrarista, i hi llegí set memòries, entre les quals destaquen Sobre el estado actual de la Agricultura en Cataluña y medios de mejorarla (1787) i Sobre la plantación de árboles (1789). Fou partidari de l'extensió dels conreus i del liberalisme econòmic, i un gran defensor del conreu i el consum de les patates —per la qual cosa fou conegut per Doctor Patata—. Endegà diverses iniciatives econòmiques: fàbriques de filats i de teixits, aprofitament industrial de la brisa, producció de verdet industrial, invenció de bombes mecàniques per a l'extracció d'aigües subterrànies, millora dels camins i les comunicacions, .... Tingué una actuació especialment destacada en la promoció de noves formes de beneficència i assistència als pobres, en la difusió de l'educació per a tothom, en la formació dels joves, i en la delimitació i puresa de la tasca dels advocats, No defugí les responsabilitats polítiques i fou membre de la Junta Suprema del Principat durant la Guerra del Francès (1808-1814) i diputat provincial de Catalunya durant el Trienni Liberal (1820-1823).

Ramon Arnabat Mata

(Santa Margarida i els Monjos, 1957) és doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra, i compagina la tasca d'historiador amb la de professor i director de l'IES El Foix. La seva activitat investigadora s'ha centrat en l'estudi de la crisi de l'Antic règim i la implantació del sistema liberal (1750-1850), i de la II República, la Guerra Civil i el primer franquisme (1931-1960). Ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades i ha presentat comunicacions i ponències a congressos, seminaris i col·loquis sobre aquests temes. D'entre els llibres publicats cal destacar: Els treballadors de Vilafranca el darrer terç del segle XIX (1992), Vins, aiguardents, draps i papers. Economia i societat al corregiment de Vilafranca al tombant dels segles XVIII i XIX (1996), La revolució de 1820 i el Trienni Liberal a Catalunya (2001), i Visca la Pepa! Les reformes econòmiques liberal (2002); i els col·lectius: Moviments de protesta i resistència a la fi de l'Antic Règim, (1997), Història de l'Alt i el Baix Penedès. Segle XX (2000), Els Moviments Socials al Penedès (2001), Franquisme i transició democràtica a les terres de parla catalana (2001), Estació de Viticultura i Enologia de Vilafranca del Penedès, 1903-2003: cent anys d'història (2003).

Avenç

Manuel Barba i Roca va ser un personatge cabdal de la Il·lustració catalana. Advocat, agrarista i benefactor, era fill d'una família d'hisendats del Penedès. Doctorat en dret a la Universitat de Cervera, residí fonamentalment a Vilafranca del Penedès, des d'on va mantenir contactes constants amb el món intel·lectual barceloní (fou membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i de l'Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona) i amb alguns dels il·lustrats espanyols més representatius. Fou partidari del liberalisme econòmic i propugnà la millora i extensió dels conreus, sobretot de la patata (fou conegut per Doctor Patata). Endegà diverses iniciatives econòmiques de caire industrial, i va tenir una actuació especialment destacada en la promoció de noves formes de beneficiència i assistència als pobres, així com en l'educació dels joves. Va tenir també una actuació política, i va ser membre de la Junta Suprema del Principat durant la guerra del Francès (1808-1814) i diputat provincial durant el Trienni Liberal (1820-1823). L'historiador penedesenc Ramon Arnabat, estudiós de la crisi de l'Antic Règim a Catalunya, aborda en aquest llibre la biografia i l'activitat pràctica de Barba i Roca de qui es reprodueixen en l'apèndix els escrits més importants, la majoria dels quals inèdits.

Revista del Col·legi d'advocats

Manuel Barba i Roca (Vilafranca del Penedès, 1752-1824) va ser advocat, agrarista, i benefactor. Fill d'una família de metges i hisendats, es va doctorar en dret per la Universitat de Cervera i va ser un dels representant de la moderada i pràctica Il·lustració catalana, proper, però, als ideals dels clàssics i de l'humanisme. Va residir a Vilafranca del Penedès, tot i que va mantenir intensos i constants contactes amb el món intel·lectual barceloní i alguns dels il·lustrats espanyols més representatius. L'any 1781 va ingressar a l'Acadèmia de Jurisprudència amb un Discurso sobre los Pleitos, i el 1786 va ingressar a l'Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona, on va contribuir, amb Josep Albert Navarro-Mas i Marià Oliveres, a crear un corrent d'opinió agrarista, i hi va llegir set memòries, entre les quals destaquen Sobre el estado actual de la Agricultura en Cataluna y medios de mejorarla (1787) i Sobre la plantación de àrboles (1789). Va ser partidari de l'extensió dels conreus i del liberalisme econòmic, i un gran defensor del conreu i el consum de les patates -per la qual cosa va ser conegut per Doctor Patata. Va endegar diverses iniciatives econòmiques: fàbriques de filats i de teixits, aprofitament industrial de la brisa, producció de verdet industrial, invenció de bombes mecàniques per a l'extracció d'aigües subterrànies, millora dels camins i les comunicacions.... El seu interès pel Penedès va ser molt gran en tots els ordres, i va tenir una actuació especial en la promoció de la nova beneficència, de l'educació per a tothom, de la formació dels joves, de la millora urbanística de la ciutat, del camí entre Igualada, Vilafranca i Vilanova... No va defugir les responsabilitats polítiques i va ser membre de la Junta Suprema del Principat en la lluita contra Napoleó i diputat províncial durant el Trienni Liberal.