A TOTES LES LLIBRERIES
Distribueix:
L'ARC DE BERÀ
Carrer Bèlgica 47-49
Poligon Montigalà
08917 Badalona
Tel. 934 976 095 (Comandes)
Tel. 934 653 008 (Central)
arc@arcdebera.com
Les adreces de correu electrònic que es proporcionen en aquest servei només s’utilitzaran amb la finalitat d’enviar la recomanació al destinatari. No tindran cap altre propòsit.
Empleneu el formulari per fer-nos arribar els vostres comentaris sobre aquest llibre. Els comentaris publicats expressen l’opinió dels usuaris, no de l’editorial Andana. Els comentaris estan moderats (així, els comentaris fora de tema no es publicaran) i no es publiquen de manera immediata.
Afegir comentariDel Raval a la llegenda
M. Teresa Sadurní Hill - Joan Serra Arman
| Títol: | Joan Amades i Gelats - Del Raval a la llegenda |
| Autor: | M. Teresa Sadurní Hill - Joan Serra Arman |
| Publicat: | 2009 |
| Dimensions: | 17 x 24 cm |
| Enquadernació: | Rústica |
| Pàgines: | 144 |
| Edició: | 1a |
| Matèria: | Folklore |
| ISBN: | 978-84-96995-28-4 |
| Preu: | 20 € (IVA inclòs) |
| © d’aquesta edició, 2009 Edicions i Propostes Culturals Andana, SL © M. Teresa Sadurní Hill i Joan Serra Arman © De les imatges CPCPTC. Arxiu Joan Amades i Família Nadal - Renom |
Amb Amades, tot i el seu tarannà bonhomiós i tranquil, tot passa de pressa, no hi ha punts mitjos. S’hi fica de cap a peus. Tot comença i acaba amb una rapidesa inusitada, conseqüència de la seva titànica capacitat de treball. El petit Amades del Raval serà el millor constructor d’estels del barri, el millor comediant d’ombres xineses i titelles, el millor expert en literatura de canya i cordill a les parades dels Encants... Quan l’any 1909 ingressi a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, Amades se sentirà com una abella en un paisatge de Gauguin, envoltat d’exòtiques flors de coneixement per libar amb la seva natural fagocitat intel·lectual. Des la seva entrada a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, el neguit que se’ns va encomanar als autors va créixer en intentar seguir-lo a través ja no tan sols dels múltiples àmbits del saber als quals s’apropava, sinó de les mateixes iniciatives que hi va desenvolupar: organització d’excursions marítimes, creació de l’esbart folklòric, fundació de publicacions esperantistes, etc. I el mateix passa quan se li ressegueix la petja en altres institucions a les quals va participar, com el Centre Excursionista de Catalunya o l’Esbart Dansaire, entre d’altres. Cada cop era més clar que el neguit de coneixements que sembla que va empènyer sempre la seva vida era de doble direcció: de fora cap endins, però també des d’ell cap als altres en una clara vocació associacionista i de divulgació del saber.