Logo Editorial Andana
Consum i condicions de vida a la Catalunya Moderna

El Penedès, 1670-1790

Belén Moreno Claverías

Títol: Consum i condicions de vida a la Catalunya Moderna
El Penedès, 1670-1790
Autor: Belén Moreno Claverías
Publicat: 2007
Dimensions: 13 x 21 cm
Enquadernació: Rústica
Pàgines: 264
Edició: 1a
Matèria: Història
ISBN: 978-84-935443-5-5
Preu: 18 € (IVA inclòs)
  © d’aquesta edició, 2007 Edicions i Propostes Culturals Andana
© Belén Moreno Claverías
© de les imatges els seus respectius autors o drethavents

En aquest nou llibre, Belén Moreno fa una aproximació a les condicions materials de vida dels catalans del segle XVIII, prenent com a model els penedesencs: Com eren les seves cases? Com i de què vivien? Què menjaven? Quins objectes hi havia a les llars? Tot això sense perdre de vista que la societat del segle XVIII era una societat molt estratificada, amb unes capacitats de consum molt diferents segons les classes socials, en la qual els béns de consum eren una forma de mostrar la posició social de cadascú.

Moreno analitza també els béns de consum específics d’homes i dones i explica amb més detall com era la vida material de les dones. Finalment, compara els nivells i les pautes de consum a la capital del Penedès i a Barcelona, una ciutat que seguia les tendències de Londres i París en allò que els especialistes han anomenat “la revolució del consum”.

Belén Moreno és professora d’Història Econòmica de la Universitat Autònoma de Madrid i viu a cavall de Madrid i Vilafranca.

És força coneguda entre els afeccionats penedesencs a la Història per dos llibres publicats per l’Ajuntament de Vilafranca els anys 2003 i 2006: Veus de Dones 1. La Segona República i la Guerra Civil a Vilafranca del Penedès i Veus de Dones 2. La postguerra i el franquisme a l’Alt Penedès.

Objectius,fonts i metodologia 7
Fonts i metodologia: els inventaris post-mortem
12
El Penedès del segle XVIII 19
El creixement econòmic: l’opció per la vinya
19
Trets generals de les condicions de vida al Penedès: la casa, el vestit i l’alimentació 32
La pagesia penedesenca: des del jornaler sense terra al pagès senyor i negociant 43
Els pagesos sense terra pròpia: jornalers, rabassers i parcers
48
Els pagesos petits propietaris. La necessitat d’altres fonts d’ingressos
53
Els propietaris mitjans. Estabilitat i austeritat
58
Els pagesos benestants i l’elit agrària. Masos, vinya, ramaderia, crèdit i inversió en comerç com a components dels patrimonis rústics
62
Els efectes de la guerra en les economies familiars pageses
73
Els menestrals: professionals i pagesos 77
Trets definitoris dels artesans preindustrials
77
Els professionals tèxtils: teixidors de lli, sastres i calceters
86
Els professionals de la fusta, la pell, el metall i la corda. La modèstia com a norma del patrimoni
95
Les categories socials intermèdies: artesans pagesos i artesans burgesos
104
Els pagesos-manufacturers de la vall del Bitlles
105
En la frontera entre la menestralia i la burgesia: cirurgians, escultors i argenters
117
L’elit local: els burgesos de les lletres i dels negocis i els preveres beneficiats 125
Viure del saber, la terra i el diner: els juristes, els metges i els «burgesos honrats». De la burgesia a la noblesa
130
Viure del comerç. Adroguers, apotecaris i botiguers de teles
151
L’elit eclesiàstica: els preveres beneficiats
164
L’ostentació pòstuma. La desigualtat en les sepultures 173
Les pautes de consum de les dones: existia un consum específicament femení? 189
El règim jurídico-econòmic de la família catalana: el sistema dotal
194
De la solteria al matrimoni. La influència de l’estat civil en les pautes de consum de les dones
197
Les limitacions a l’autonomia i al consum de les vídues: conflictes amb l’hereu, empobriment i mecanismes de supervivència
202
Consum femení o consum burgès?
209
La influència del lloc de residència a les pautes de consum: Vilafranca versus Barcelona 219
La indumentària personal
226
Les dimensions, l’estructura i les funcions dels espais domèstics
232
El mobiliari, els objectes de decoració, la il·luminació i el servei de taula
235
Conclusions 247
Bibliografia 251

Revista Mestall
David Morè Aguirre

Aquesta publicació de Belen Moreno constitueix sens dubte un referent per estudiar les pautes de consum a la Catalunya moderna. El segle XVIII, cada vegada més reivindicat com el que va significar el gran salt endavant en l'economia del país — malgrat els retrocessos polítics—, va ser un període en el qual el consum es va transformar, paral·lelament a l'ascens de nous grups socials. A partir de l'estudi d'una comarca com el Penedès històric (Alt i Baix Penedès i Garraf) i les connexions d'aquest territori amb Barcelona, l'autora ens aproxima a una realitat força intangible en la recerca documental directa.

El treball intenta radiografiar les condicions de vida dels catalans residents a les àrees rurals al segle divuit. S'estudien les cases i el que hi havia al seu interior, com es vestia la gent, de quins productes s'alimentaven i de quins altres es valien per desenvolupar les seves feines, fins i tot allò que llegien; com invertien els seus estalvis, quina relació hi havia entre la professió del cap de casa i el comportament en el consum dels membres de la família, i l'actitud específica de la dona en relació amb el consum.

Per fer-ho, s'han analitzat uns 800 inventaris post morten localitzats en protocols notarials. Tot i aquest gran nombre de protocols, l'autora ens destaca, però, que només es tracta d'un 9% dels difunts adults. Nogensmenys, s'incideix en el fet que entre aquests inventaris n'hi ha de persones de diversa condició social, amb la qual cosa es defuig del perill que la font documental només aportés informació d'un petit segment de la població. L'autora fa una àmplia valoració de les característiques, inconvenients i possibilitats d'aquesta font documental. Podem considerar aquest treball paral·lel a diversos estudis que s'han basat en altres tipologies documentals, com per exemple l'estudi del dot a la regió de Girona.

El treball s'inicia amb una panoràmica global del Penedès al segle XVIII i de la gran eclosió de la vinya en aquest territori. A continuació, l'autora analitza el comportament en relació amb el consum dels diversos grups socials. Hi ha un capítol dedicat a la pagesia, a la menestralia i a l'elit local, aquesta última entesa com a burgesos de les lletres i dels negocis i els preveres beneficiats. Després, fa una interessant aportació sobre l'ostentació pòstuma i sobre com la mort esdevé una altra manifestació de consum. També s'endinsa en la vida material de la dona i el seu comportament, en la línia d'aquesta història social de la dona que darrerament ha agafat empenta a casa nostra, per bé que la conclusió és que la riquesa, l'ocupació i l'estatus familiar eren molt més determinants que el gènere a l'hora de configurar les pautes de consum. Tot seguit, fa una comparativa de les pautes de consum entre Vilafranca i Barcelona. A partir d'aquestes múltiples anàlisis, l'autora acaba fent unes conclusions, entre les quals destaca que les transformacions de les pautes de consum a la ruralia catalana van ser moderades en comparació amb les de les classes mitjanes barcelonines i, per tant, distaven molt de les practicades a les grans ciutats europees.

L'estudi es contextualitza amb l'anàlisi de diverses fonts documentals que aconsegueixen desgranar un conjunt d'elements i comportaments socials que ens permeten obtenir un retrat d'alguns d'aquells aspectes de la vida quotidiana que, sovint, costa de resseguir i localitzar. Aquesta història petita contextualitzada documentalment i bibliogràfica ens ofereix una panoràmica que permet endinsar-nos en la cosmovisió d'aquella societat i la seva actitud en relació amb el consum, entès com una pauta de comportament patrimonial i social.

El vostre navegador ha de permetre l’execució de Javascript. Si sorgeix algun inconvenient, verifiqueu les condicions de seguretat del navegador.

Copyright © 2008-2016 Edicions i Propostes Culturals Andana
C/ La Parellada, 19, 2n, 2a - 08720 Vilafranca del Penedès - Barcelona
Tel. 93 890 62 79

Tots els drets reservats
| Avís legal |